Una setmana abans de la seva mort als 47 anys (el 13 de juliol de 1954), la pintora mexicana Frida Khalo va escriure la frase “Viva la vida” (Visca la vida) en un dels seus últims natures morts, amb síndries pintades amb pinzellades ràpides i colors vius. M’agrada pensar que ho va fer després de celebrar el seu aniversari (6 de juliol) amb una gran festa, bevent tequila i cantant rancheres. Sempre he pensat que, a més de ser el resum perfecte d’una vida plena i intensa, era un missatge adreçat als seus futurs espectadors i, per tant, d’alguna manera, adreçat a mi.
De vegades sorprèn com punts llunyans es connecten per donar sentit al que sembla no tenir-ne. Ho anomenen serendipitat. Fa un any, al final d’una de les meves xerrades, vaig rebre una trucada que em comunicava la mort d’un estimat oncle. Havia acabat aquella xerrada, com sempre faig, amb un «Visca la vida». Després dels primers dies de dol, em vaig preguntar si això no era el que el meu oncle, que era un bon vivant, m’hauria dit segurament per alleujar la meva tristesa per la seva absència. La vida, malgrat les seves penes, s’ha de viure plenament perquè, com en els quadres de la Frida, el color sempre triomfa sobre la foscor. La mort forma part de la vida, i viceversa; són una unitat inseparable.
És curiós perquè recentment, en una exposició de Goya a Barcelona, també vaig descobrir que, després de tota la foscor i el pessimisme dels seus ‘caprichos negres’, a la seva última pintura va retratar una pastora de Bordeus amb un rubor a les galtes i plena de vida, amb un cel blau de fons que transmet una cosa molt similar al missatge vitalista del pintor mexicà.
És per això que m’he fet seu el seu lema:
“El nostre pas per aquest món és tan absurd i efímer que l’única cosa que em dona pau és saber que he estat autèntica, que he aconseguit ser tan a prop de mi mateixa com fos possible.”
Aquesta setmana, en el doble aniversari del seu naixement i de la seva mort, quan Frida Khalo hauria fet 119 anys, vull celebrar amb vosaltres que el seu art continua bategant com el primer dia, modern i actual als nostres ulls del segle XXI. Us convido a escoltar la conversa que vaig tenir amb Gerard Capdevila del canal de YouTube ‘Cuestión de cultura’, on explico per què em considero una fanàtica de la Frida i comparteixo moltes altres anècdotes i curiositats sobre la seva vida i obra. Podríem haver continuat parlant durant hores. Espero que la gaudiu tant com nosaltres!
Y recuerda siempre:
¡VIVA LA VIDA!
