Xerrades

L’art com a mirall. Sota aquesta premissa, intento crear un espai d’exploració personal i autoconeixement a través de l’obra de Frida Kahlo. Després d’una introducció teòrica sobre la seva biografia i obra (que inclou context històric, influències, temàtica, estil i les claus que l’han convertit en una icona pop i feminista), et convido a analitzar amb mi algunes de les seves obres més representatives. L’objectiu és que juntes completem la interpretació de la seva obra amb una visió única (personal) i, alhora, múltiple (social).

Precursora de l’ecofeminisme, va marcar un abans i un després en forjar un estil propi i únic, que tracta motius intrínsecament femenins mai abans reflectits fins aleshores com la violència contra la dona, la maternitat en tota la seva cruesa (la pintora mexicana mostra avortaments i parts), la salut mental, la crítica social i l’art com a compromís polític. I, en general, l’autoexploració de la creativitat en tota la seva globalitat, unint la intuïció del ‘sagrat femení’ amb el poder creador ‘masculí’, un concepte que recorre tota la seva obra. A més, va deixar un llegat de cartes, cites i diaris que ocupen, en paraules d’una de les seves biògrafes, Raquel Tibol, un lloc destacat en la literatura confessional i íntima mexicana del segle XX.

El biografisme en el cas de la pintora mexicana està més que justificat perquè ella mateixa va vincular en nombroses ocasions la seva obra a la seva pròpia vida. A més, una tercera part dels seus quadres són autoretrats. Aquest gènere és un mitjà evident de 1) autoexploració i 2) autoafirmació. Per això, en les meves xerrades intento transmetre com la Frida va utilitzar el seu art com a canal per descobrir-se com a dona i, alhora, reclamar el seu paper com a artista. Això sí, sense oblidar el marcat simbolisme de la seva obra, que ens permet fer una lectura que transcendeix la mera literalitat de la seva biografia i entreveure les intencions discursives i polítiques de l’autora.

La xerrada es tanca amb una dinàmica de grup al voltant de la paraula, que consisteix en una reflexió a partir de frases i cites de la pintora, recollides al seu diari i en les nombroses cartes que va escriure al llarg de la seva vida. Perquè l’aportació de Frida Kahlo a la història de l’art no és només pictòrica, sinó també i indiscutiblement epistolar i literària.

Mitjançant aquest exercici, aquelles frases boniques (però, sovint, buidades de significat) que hem vist impreses en tasses, bosses, ventalls, samarretes… i qualsevol suport imaginable, adquireixen una potència renovada i permeten analitzar la seva obra de forma polièdrica i dotant-la de sentit personal, polític, social i cultural.