Sobre mi

Em considero fridamaníaca perquè l’obra de Frida Kahlo s’ha convertit en una obsessió, que és el que defineix les autèntiques fridamaníaques*. Llegeixo tot el que cau a les meves mans, veig documentals, me’n vaig a exposicions, mapejo graffitis i trobo la Frida a tot arreu. Quan comparteixo la meva passió durant les meves xerrades o rutes, percebo en qui m’escolta una brillantor als ulls, una connexió difícil d’explicar mitjançant la raó perquè es basa en els lligams invisibles que teixeix l’art i que ens uneix de manera irremediable.

Com a periodista i divulgadora, el meu objectiu és oferir una visió nova sobre la vida i l’obra de la pintora mexicana, analitzant les claus mediàtiques, artístiques i simbòliques, connectades amb el passat i el present, que l’han convertit en una icona, tant de l’art com de la cultura pop i el feminisme. No pretenc pontificar ni oferir un anàlisi acadèmic irrefutable, tan sols mostrar totes les seves cares des de l’emoció que em produeix contemplar la seva obra. La meva mirada pot ser també la teva, la d’una espectadora que intenta veure l’obra més enllà del que és aparent i connectar-la amb les seves pròpies vivències. Totes som un poc Frida.

En un relat d’Eduardo Galeano, un nen que no ha vist mai el mar li demana al seu pare que el hi porti i, quan finalment contempla la immensitat del blau etern, li demana: “Ajuda’m a mirar!”. Com en el conte de l’autor uruguaià, em agradaria considerar-me una acompanyant, una guia, una psicopomp. Vull ser al teu costat quan creuïs el llindar de la raó per redescobrir l’experiència de veure de nou l’art i recuperar el plaer de mirar els quadres de Frida Kahlo amb els ulls de l’ànima.

T’convido a conèixer-me millor a la meva entrevista al pòdcast “Heroinas Cotidianas: Vicky Rico, de Frida Kahlo a Libertarias passant pel renaixement català”.

(*Notaràs que parlo en femení, té una explicació: em refereixo a les persones admiradores de Frida)